Conseqüències polítiques als comtats amputats pel Tractat dels Pirineus : Canvis institucionals i polítics.

{{}}

A partir de 1660, Lluís XIV decretarà la dissolució de les institucions catalanes. França crearà uns òrgans administratius de govern fonamentats en tres figures institucionals que es mantindran fins a la Revolució francesa de 1789 :

• Governador → És la màxima instància als comtats amb un caràcter militar (Casa de Noailles). Tindrà un caràcter absentista i delegarà en un lloctinent.

• Intendent  → Serà el comissari del govern. És un càrrec clau en l’administració perquè acumularà el poder als comtats (recaptació d’impostos, organització militar, manteniment de l’ordre pública… etc).

• Consell Sobirà → Administració de Justícia.
  El Consell Sobirà del Rosselló va ser creat el 1660 poc després de l’annexió de la Catalunya del Nord al Regne de França arran del tractat dels Pirineus de 1659. Amb capital a Perpinyà, el Consell Sobirà del Rosselló fou l’òrgan de justícia i de govern amb jurisdicció sobre el comtat de Rosselló i la part del de Cerdanya, anomenada Província del Rosselló.

El seu govern fou independent del poder central i era també cort d’apel·lació en última instància. Inicialment tant el president, com els consellers, com l’advocat general foren nord-catalans o sud-catalans refugiats, restant només el procurador general de nacionalitat francesa. Així mateix i fins el 1676 l’idioma utilitzat fou el català. El règim jurídic i legislatiu es fonamentava en les Constitucions de Catalunya i els Costums de Perpinyà. Posteriorment però el Consell Sobirà del Rosselló esdevingué una arma eficaç de francesització i dugué a terme amb particular rigor la repressió contra els angelets de la terra i els moviments de resistència contra el l’ocupació francesa.

Extinció

Exercí un poder polític de rang similar al dels parlaments de les províncies franceses i no fou derogat fins a la Revolució Francesa (1789). El 1790, quan l’Assemblea Nacional Francesa va decidir dividir tot el regne en departaments, l’antiga Província del Rosselló fou derogada i es constituí el Departament dels Pirineus Orientals.

El 1663, la introducció de la Gabella de la Sal provocaria l’esclat de la Revolta dels Angelets (Guerra de la Sal) a la zona del Vallespir i el Conflent. La revolta popular es perllongaria fins el 1670. La revolta va esclatar per les innovacions introduïdes per Lluís XIV en la legislació referida al preu i al comerç de la sal que era un producte bàsic per a l’alimentació, la conservació dels aliments i per la ramaderia. El preu pràcticament va doblar-se i la població era obligada a comprar la sal que monopolitzava el monarca i procedia de França. Això perjudicava als consumidors que havien d’adquirir la sal francesa en perjudici de la xarxa comercial que existia amb el Principat.

A partir de l’establiment de la frontera i d’aquesta legislació, es produirà un auge del contraban perquè a Catalunya es comprava més barat. La revolta acabarà amb la derrota dels revoltats per la superioritat de l’exèrcit francès, però el fenomen del contraban no es podrà eliminar (tabac en el segle XVIII).