L’Odissea
De Viquipèdia

L’Odissea (en grec ΟΔΥΣΣΕΙΑ) és el segon dels grans poemes èpics grecs atribuïts a Homer, l’altre és La Ilíada. Està compost de 12.109 hexàmetres distribuïts en 24 cants. Aquest 24 cants poden agrupar-se en tres parts : El viatge de Telèmac, Les aventures d’Ulisses i La venjança d’Ulisses. Probablement va ser compost al segle IX aC.

Relata les aventures de l’heroi grec Odisseu (també anomenat Ulisses) des que va partir de la conquerida Troia fins que torna a casa seva a Ítaca. En un principi era un poema oral, després es va fixar per escrit i es va traduir a centenars de llengües.

L’Odissea es considera un dels poemes fundacionals del cànon de la literatura occidental. La seva influència és evident en molts temes de mitologia, en obres modernes (com a James Joyce) i en llibres d’altres cultures. La paraula "odissea" ha passat a significar "viatge ple d’aventures" en la llengua comuna.

El seu inici :

Conta’m Musa, aquell home de gran ardit, que tantíssim

errà, després que de Troia el sagrat alcàsser va prendre ;

de molts pobles veié les ciutats, l’esperit va conèixer ;

molts de dolors, el que és ell, pel gran mar patí en el seu ànim,

fent per guanya’el seu alè i el retorn de la colla que duia ;

més ni així els companys no salvà, tanmateix desitjant-ho,

car tots ells es perderen per llurs mateixes follies,

els insensats ! que les vaques del Sol, el Fill de l’Altura,

van menjar-se ; i el déu va llevar-los el dia en què es torna.

Parla’ns-en, filla de Zeus, des d’on vulguis, també a nosaltres.

L’Odissea d’Homer, traslladada en versos catalans per Carles Riba.