Als Països Catalans, com a la resta d’Europa, les faules d’Isop tingueren una gran popularitat durant l’edat mitjana. Els petits llibres de faules eren anomenats isopets. Les faules originals catalanes no experimentaren una certa vitalitat fins als segles XVII i XVIII : Vicenç Garcia (1582-1623) i Guillem Roca i Seguí (1742-1813). Ja al s. XIX, la faula, oblidada completament a la resta dels Països Catalans, es desenvolupà d’una manera especial al Rosselló : dins un estil eminentment popular, hom féu traduccions en vers de La Fontaine, Florian, Dorat, Isop, etc. Entre els fabulistes rossellonesos cal destacar Gabriel Boixeda, Pere Courtois, Francesc Rous, Albert Saisset, Pau Berga i sobretot Esteve Caseponce.

Autor : Àngel Vergés i Gifra.