
Ruscino de la protohistòria a l’Edad Mitjana
A Ruscino, l’ocupació humana més antiga remunta al neolític, però els vestigis més antics trobats in situ daten del Bronze final IIIB : són tombes d’incineració, unes fosses senzilles on es dipositen, en la terra mateixa, les restes del difunt després de la cremació.
El primer habitatge sedentari atestat apareix només al final del segle VII abans de la nostra era. Es tracta d’una agrupació de cases de canya, construïdes de la mateixa manera que les barraques de pescadors que encara es veuen avui dia al litoral.
Ja al 575 abans de J.-C., les primeres importacions de ceràmiques etrusques, greques, àtiques i ionianes apareixen, i testimonien del desenvolupament del comerç a la costa. L’extensió de la civilització ibèrica al sud est d’Espanya es farà al final del segle VI. La construcció de pedres seques, l’ús del torn de terrisser, i aviat de les moles rotatives pels grans, algunes ceràmiques, la llengua i l’escriptura acompanyen aquesta civilització. Ruscino és llavors capital de la plana del Rosselló, capital dels Sordons.
